Un exconseller de Zaplana defensa la privatització de les ITV que va acabar en suborns i pilotes: “Es va fer bé”

La sala Tirant I de la Ciutat de la Justícia de València va acollir dijous una escena més pròpia d’una obra de teatre tragicòmica que d’un judici penal a l’exministre del PP Eduardo Zaplana, que s’enfronta a una petició de pena de 19 anys de presó. A l’escenari van eixir dos vells coneguts de la dramatúrgia –l’excomissari José Manuel Villarejo i Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners– i van relatar a l’uníson la teoria d’un pretés muntatge del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) contra Zaplana per motius polítics. Amb aquest desplegament, es va produir la declaració de l’exconseller Diego Such, el primer conseller d’Indústria del Govern autonòmic presidit per Eduardo Zaplana. Es tracta del responsable polític de l’adjudicació de la privatització de les ITV, un procés pretesament falsejat que va originar el pagament de suborns milionaris a Luxemburg per part de l’empresa Sedesa, propietat de la família Cotino i adjudicatària d’un dels lots. Sedesa va guanyar 43 milions d’euros quan va revendre després la concessió.

Davant aquest panorama, en la vista oral per aquesta trama, que va arribar a moure una xifra de negoci de 20,6 milions d’euros, Diego Such va defensar aferrissadament l’adjudicació: “Es va fer amb total transparència i crec que magníficament bé”, va afirmar. Un informe de l’Agència Valenciana Antifrau, en funcions d’auxili judicial a la jutgessa instructora del cas Erial, va concloure que l’adjudicació es va fer amb una “inusual” i “sorprenent immediatesa i celeritat”, d’acord amb la complexitat de la licitació i de la quantitat d’ofertes presentades.

En opinió del testimoni, “privatitzar les ITV seria més barat i eficient, com així es va demostrar”. L’exconseller popular es va desvincular de la mesa d’adjudicació. “Jo em dedicava a fer política i a vendre l’important, que era privatitzar les ITV”, va dir Diego Such, que va insistir que no va sentir “ni la més petita queixa d’aquest procés i allò va funcionar molt bé”. Dos exconsellers més –Fernando Castelló i Fernando Modrego– també van defensar el procés d’adjudicació.

A més dels tres expolítics, també va declarar Ricardo Camarena Gil, interventor de la Generalitat Valenciana. Es tracta del funcionari que va substituir, a penes dues hores abans de l’última sessió de la mesa de contractació, un altre interventor que havia expressat observacions crítiques sobre el disseny de la licitació de les ITV. Camarena va relatar davant el tribunal de la secció quarta de l’Audiència Provincial de València que un “superior jeràrquic” li va ordenar que “havia d’assistir a la mesa de contractació”, en substitució de l’altre interventor, Joan Tamarit i Llop, cosa que va definir com un “procediment habitual”. També va dir que ignorava la raó de la substitució tan sobtada.

El funcionari va negar que es produïren interferències en la fase final del procés d’adjudicació. “He participat en centenars de meses de contractació i és impossible que ningú puga interferir-hi, hi ha massa gent”, va dir en referència als tècnics i els funcionaris que les componen. No obstant això, la particularitat de la mesa d’adjudicació de les ITV residia en la presència destacada de Juan Francisco García, llavors cap de gabinet de Zaplana que ha arribat a un pacte de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció per a confessar els fets i rebaixar la pena.

L’interventor, això sí, va matisar que “sí que es pot donar que hi haja una influència que algun licitat puga conéixer els criteris d’adjudicació amb caràcter previ”. “Pressionar els membres de la mesa, això no és el camí”, va aclarir Camarena.